T’atrapo mentre t’escric

Se’l mira amb un amor que vessa gots i mars,
i els cabells es tensen com veles i es deslliguen.

Tot és allà i en aquell moment,
fins i tot els espais d’entre els versos.

S’anuncia en el retard de la nit,
i són als amagatalls, entre les escletxes de llum. És abisme al pèl moll de l’espatlla.

Quan penso el teu nom és de sal encara,
i juro que ets refugi en parany i t’atrapo mentre escric. Mentre t’escric.

Diga’m, amor:
Si som fets d’aigua, per què no et reflecteixes a la pell?

Si som un de l’altre, per què segueixo buida de tot?

VERSOSnina.jpg

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s