El que arrela i es fa casa

A partir d’ara podreu llegir-me sempre a “Lo Floc”: estreno secció i estic contentíssima! És una oportunitat immensa i em fa molta il·lusió poder-la aprofitar i escriure molt i molt! Avui us en porto un tast, el primer poema de “Cel Obert” amb una il·lustració preciosa del Jordi Llorca, que a banda de ser un gran amic, és un artista.

Jordi, moltes gràcies, ningú ho hauria fet com tu i és genial poder veure les meves paraules a través dels teus dibuixos. Saps que sóc fan!  I a vosaltres, espero que us agradi tant com a nosaltres fer-ho:

 

El que arrela i es fa casa

Un dia vaig llegir “t’enyoro el camí de les mans” i és com si el vers hagués calat en mi i fos per sempre.

És allà. Miran-te encara,

endreçant-se els cabells i despentinat-se les celles.

 

Ressegueix amb els ulls el camí cap a tu.

Et mira amb un amor que vessa gots i mars,

i mentrestant, encadena les paraules tal com si les cosís.

 

S’escriu al paper per no perdre aquesta urgència.

Per ser-hi sempre, intacte. El que és en aquell moment i el que pensa.

 

De tu:
 Ets en tot el que et representa.

L’espessor dels arbres, la direcció del vent, les arrels que neixen.

Sempre creixes amunt, però més encara, de dins cap enfora.

 

I per tu. Que ets tot branques i abraçades.

Dibujo Alba.jpg

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s