Sant Jordi és Roig (I)

Llavor

La poesia és als marges del full
on escric.
Dibuixo branques que s’entrecreuen
i les paraules que són arrel, però també niu.

Niu de mi, del que vull dir-me, perquè em busco i m’excavo
i em prometo llençar tota la merdeta i estimar-me perquè sí,
de bo i de veritat, i bé i sa, i tot.

A mi primer i després potser, a algú altre.


Ara mateix, just aquí
tot el present de tu es fa la guerra i jo et faig l’amor.


D’entre el ritme s’endevina una melodia, m’agafarà el no-se-què aquell
que quan m’agafa,
mira,

tothom ho veu.


 

Crec que (m)’estim(b)o

13043727_10206861880804771_3575157499433807788_n– M’agrada tant la primavera!

– És una estació molt bonica

– Estació és una paraula curiosa

– Molt. És el lloc on va a aturar-se el clima

 


Galtes roges i dir les coses perquè surten de dintre, no pensar-les gaire, pensar-les després
i provar d’entendre-les.
I galtes roges altre cop i dir les coses…

 

Fa just una setmana va ser Sant Jordi, és per això que us ensenyo part de Roig. Un recull que vol ser vermell i vol explicar l’amor en cadascuna de les seves fases. Espero que rebessiu moltes roses i molts llibres i que estimeu molt!

PD. La fotografia és de la Carla Bertomeu i és preciosa.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s