Sant Jordi és roig (II)

La lletra petita

Tothom en parla,

si més no, tothom sap que existeix.

Quan la troben però, fan com que no la reconeixen, per no haver-la de llegir i adonar-se que en el fons, tot el que rebem és amb condicions.

La lletra petita m’hauria alertat de tot això, però l’amor és tan de cop i tan d’impuls que jo només el volia viure.


 

Aquesta angoixa, remor que forada, sóc una cala i em pren l’aire l’abisme.

Perquè hi és i el noto i és profund i xucla,
i el cor em batega tan ràpid que em descompto.

El cap es fa fosc, el coll es torna àcid,
la resposta són centenars de preguntes…

I tot és allà, succeint-se i empaitant-se.

El que vull i el que crec.

alive_7_14_by_mylittlebluesky-d94wdvs

Se’ns ha florit tot

 


 

L’enyor és una paret buida.
Recordar-hi els marcs,
veure-hi les ombres i els traços dels pinzells.

Imaginar-hi els colors i que es dilueixin, tornant-se impersonals.

 

Cal estimar-lo també, l’enyor.

 

La foto és de la Carla Bertomeu. Mil gràcies!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s