Viatge

Quin viatge.

Veure’t els ulls i saber-ne món.

Abans d’anar malament, tampoc anava tot tan bé.

 

Escolto al Vallvé i penso que potser sí,

que la vida ens allarga l’anhel,

i ens fa perdre aquesta desconeixença fantàstica.

 

No sé res i a vegades sento que m’agrada que sigui així,

tot i que la majoria del temps pensi el contrari.

Qui sap, qui sóc, i què en farem de tot això que desitgem,

o ens diem que ho volem, potser per voler alguna cosa.

 

Et miro i sé que em miro,

que aquest no-sé-què-sóc és jo.

Aquesta paraula escrita, que no sap

si vol ser al full. Així una mica… com jo.

 

I els records semblen enfilar-se sobre els cabells,

com globus que se’ns escapen quan els volen desar.

Perquè se n’han d’anar,

i no està escrit, ni ho diu ningú

però està bé que se’n vagin o que hi siguin sense que ho veiem.

 

Està bé.

 

El que érem, el que creia voler, el que necessitava saber.

Els dies aquells i els altres.

 

Penso que potser sí,

que res és tan important i alhora tot ho és molt.

poema-alba

El viatge el fem quan (el) pensem i aquest cal fer-lo escoltant “Pels dies bons”.

La imatge visual és de la Irene Font, moltes gràcies pel temps i pel talent!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s