Espai. Diàmetre

Som antagònics, cadascun dels vèrtexs.

Sovint em reconec còmplice del truc,
evitant l’encert i el punt en comú.
Fent veure que tot el que existeix entre nosaltres

és espai, i res més.

Però a vegades el compàs es tensa,
i som capaços de dibuixar una circumferència perfecta.

Aleshores els vèrtexs s’apropen i ho celebren.

unnamed

Anuncios

Fricció

Ni el desig. Allà no existeix, no em frena.

Aquí a la terra, però,
acostar-me a tu és aquesta lluita,
contra la ciència i la física.
Sempre é(t)s lluny quan vinc a buscar-te.

unnamed-3

Il·lustració de Carla Cànovas

El camí de les mans (I)

El camí de les mans és el poemari amb el qual vaig guanyar el primer premi Joves.Lit en la modalitat de poesia. En compartiré una mostra conjuntament amb les il·lustracions que ha fet la Carla Cànovas i us proposaré música per escoltar mentre ho llegiu. Espero que us agradi i que us inspiri!

IMG_5810_1

Foto de Carla Bertomeu

Es tracta de resseguir-se les emocions vena avall, fins als dits i cap al pit. Escriure sobre escriure i que la paradoxa es completi en el text:

Acceptar els mots

Que caigui l’aigua com paraules,
mullar-nos d’això que ens fa feliços o ens fa mal,

i sentir-nos-les nostres.
Dutxar-nos i acceptar-nos,
que llisqui pel cos el que no ens atrevim a dir
i desaparegui per sempre.

unnamed-2Que quedem sols i molls, sense excuses, ni complexes, ni mentides.

Amb les mans obertes.
Sense esperar res, i alhora desitjant-ho tot.

La Ferida

Una nit, fa dos anys, no podia dormir perquè tenia una melodia al cap. Em vaig llevar i vaig gravar-la en un audio improvisant la lletra. Va sortir sense pensar i ho vaig voler compartir amb el Silvio Álvarez. Ell em va tornar l’audio amb piano, guitarra i cors de fons: n’havia fet una cançó. Ens vam dir que la gravaríem bé, que ho faríem gran perquè ens semblava autèntic i que voldríem compartir-ho amb més gent.

Avui la publiquem i és el punt de partida d’un projecte que va més enllà de la música, perquè inclou diferents artistes que en fan la seva interpretació, ben aviat us en podrem ensenyar més. La fotografia és de la Marta Edeso, l’il·lustració de la Carla Cànovas, la música i la veu del Silvio Álvarez i la lletra i la veu són meves.

La Ferida és honesta i ens la trobem quan fem qualsevol cosa, ens identifica, perquè tot el que ens passa és important i és un aprenentatge. Esperem que us curi molt.

Viatge – poema musicat

El Silvio Álvarez i jo acabem d’encentar aquest projecte de poesia musicada. Viatge és el primer tema i vol poder teletransportar-vos. Esperem que us agradi molt, estem molt emocionats!

 

La música és de Silvio Álvarez, la foto de Marta Edeso i el poema i la veu són meus.

Viatge

Quin viatge.

Veure’t els ulls i saber-ne món.

Abans d’anar malament, tampoc anava tot tan bé.

 

Escolto al Vallvé i penso que potser sí,

que la vida ens allarga l’anhel,

i ens fa perdre aquesta desconeixença fantàstica.

 

No sé res i a vegades sento que m’agrada que sigui així,

tot i que la majoria del temps pensi el contrari.

Qui sap, qui sóc, i què en farem de tot això que desitgem,

o ens diem que ho volem, potser per voler alguna cosa.

 

Et miro i sé que em miro,

que aquest no-sé-què-sóc és jo.

Aquesta paraula escrita, que no sap

si vol ser al full. Així una mica… com jo.

 

I els records semblen enfilar-se sobre els cabells,

com globus que se’ns escapen quan els volen desar.

Perquè se n’han d’anar,

i no està escrit, ni ho diu ningú

però està bé que se’n vagin o que hi siguin sense que ho veiem.

 

Està bé.

 

El que érem, el que creia voler, el que necessitava saber.

Els dies aquells i els altres.

 

Penso que potser sí,

que res és tan important i alhora tot ho és molt.

poema-alba

El viatge el fem quan (el) pensem i aquest cal fer-lo escoltant “Pels dies bons”.

La imatge visual és de la Irene Font, moltes gràcies pel temps i pel talent!