Tot són flors

Sempre-creixes-amunt-pero-encara-mes-de-dins-cap-enfora.jpg

Plou i no vessen mai les torretes que et sostenen. Són tan fèrtils els pensaments que podries encadenar les idees com si teixissis fulles a les branques. Ets d’un color viu que enlluerna, engulls vida, i els pètals et dibuixen sanefes a la cara. El sol se’t queda dintre i l’explosiones, i aquesta escalfor ho traspassa tot, fins i tot, el temps.

Ets com els arbres que s’aixopluguen, vius als núvols i construeixes paisatges preciosos. Amunt i cap enfora.

https://open.spotify.com/track/1hmDsnhtabIjJPur68pu5Z

14218261_706737982822595_617838030_n.jpgLes fotos i el collage són de la Irene Font Peradejordi. Tirar això endavant amb tu ha estat un regal, que sigui el primer de molts! Seguiu-la a les xarxes, fa coses precioses, és talent pur!  Instagram / http://www.peradejordi.net

Vaivé

Barcelona em cau a sobre, tal qual. I no la nit o el seu cel. L’ombra dels edificis com una nova extremitat del meu cos. No me’n sé despendre del desig de pertànyer. Marxo o torno. Ho vaig decidint:

Sempre vull finestra,

m’agrada arronsar-hi el cap.

Al costat, connectada a mi

en neix una siamesa que és el reflex.

La percebo amb el meu mateix posat,

pensant i enviant-me les respostes.

 

Les dues som jo.

 

Darrera la finestra s’hi encadenen els arbres

com si es perseguissin,

i molt de blau, ferotge i tranquil.

No em cal gaire més,

nosaltres allunyant-nos i apropant-nos,

alhora.

 

Dual i simètric.

 

A fora tot segueix aparentment a lloc,

però aquí dins, s’hi bull tot,

i ho vull tot.

Sóc pintant cadascuna de les caselles,

marcant infinites respostes,

sortint de tots els marges.

 

I em falten fulls i mans.

Com els arbres d’abans,

les idees s’empaiten

i jo les dibuixo i les escric.

 

Em quedaria sempre aquí, a mig camí.

final color

Il·lustració d’Aina Caballeria 


Aquest és el poema que he escrit pel nou número de la revista del Cerap, “Lo Floc”. Ha estat un gust treballar tant conjuntament i fer néixer això entre les dues, partint d’una reflexió que compartim ja que tant l’Aina com jo aprofitem els viatges en tren del poble fins Barcelona per escriure i dibuixar. Moltes gràcies altre cop Aina! 

Procura mantenir algun desig incomplert

Que el llit es converteixi en un mar esbarriat
i els llençols en veles de paper d’arròs
i se t’endugui un aeri oceà de peixos alats
i llagostes d’ales d’aigua
i que després,
sentint el vertigen de ser gota d’aigua freda de pluja
caiguis i et facis amiga dels calabotins
i us passeu el que queda de nit xarrant
i mirant les estrelles des de sota l’aigua…

nina2a

L’Aina escolta Nina de Miraguano i amb cura dibuixa sobre mi tot allò que s’imagina en sentir-la. Anar construint això amb tu i amb la Carla és un regal, i avui volia dir-vos-ho. Moltes gràcies artistes! I a vosaltres, seguiu-les, que elles no són de les que fan la veu trista per telèfon i són primavera i pareixen pels ulls i són com són i qui em fan ser i el desig que vol sense saber què vol ens xiscla a cau d’orella:

https://www.facebook.com/ainacaballeriaillustration/

https://www.facebook.com/mylittlebluesky/?fref=ts

 

 

Me’ls vull beure

Els ulls com armaris de dolços closos,

el desig de conèixer.

 

Sense veure-hi

sé d’altres parts i busco braços

com qui demana veritat.

 

No hi ha manera d’entendre

que sovint tot és

una qüestió de perspectiva.

 

Ull.gif

Te’ls vull veure 

Les il·lustracions són d’Aina Caballeria.

Sant Jordi és Roig (III)

 

L’amor ni s’explica ni s’entén, ni tan sols s’escriu
i mira que ho intentem.

 

Però l’amor és un mitjà
i l’amor es queda al paper també,
i es de totes maneres i n’hi ha per tothom.

Tan de bo el trobis entre els versos i et saludi en llegir-lo.

29fee5ad30a5086aca63d987c039645e

Que punxi i que curi. 

Sentir-ho fort.

La foto és de la Carla Bertomeu.

Sant Jordi és roig (II)

La lletra petita

Tothom en parla,

si més no, tothom sap que existeix.

Quan la troben però, fan com que no la reconeixen, per no haver-la de llegir i adonar-se que en el fons, tot el que rebem és amb condicions.

La lletra petita m’hauria alertat de tot això, però l’amor és tan de cop i tan d’impuls que jo només el volia viure.


 

Aquesta angoixa, remor que forada, sóc una cala i em pren l’aire l’abisme.

Perquè hi és i el noto i és profund i xucla,
i el cor em batega tan ràpid que em descompto.

El cap es fa fosc, el coll es torna àcid,
la resposta són centenars de preguntes…

I tot és allà, succeint-se i empaitant-se.

El que vull i el que crec.

alive_7_14_by_mylittlebluesky-d94wdvs

Se’ns ha florit tot

 


 

L’enyor és una paret buida.
Recordar-hi els marcs,
veure-hi les ombres i els traços dels pinzells.

Imaginar-hi els colors i que es dilueixin, tornant-se impersonals.

 

Cal estimar-lo també, l’enyor.

 

La foto és de la Carla Bertomeu. Mil gràcies!

Sant Jordi és Roig (I)

Llavor

La poesia és als marges del full
on escric.
Dibuixo branques que s’entrecreuen
i les paraules que són arrel, però també niu.

Niu de mi, del que vull dir-me, perquè em busco i m’excavo
i em prometo llençar tota la merdeta i estimar-me perquè sí,
de bo i de veritat, i bé i sa, i tot.

A mi primer i després potser, a algú altre.


Ara mateix, just aquí
tot el present de tu es fa la guerra i jo et faig l’amor.


D’entre el ritme s’endevina una melodia, m’agafarà el no-se-què aquell
que quan m’agafa,
mira,

tothom ho veu.


 

Crec que (m)’estim(b)o

13043727_10206861880804771_3575157499433807788_n– M’agrada tant la primavera!

– És una estació molt bonica

– Estació és una paraula curiosa

– Molt. És el lloc on va a aturar-se el clima

 


Galtes roges i dir les coses perquè surten de dintre, no pensar-les gaire, pensar-les després
i provar d’entendre-les.
I galtes roges altre cop i dir les coses…

 

Fa just una setmana va ser Sant Jordi, és per això que us ensenyo part de Roig. Un recull que vol ser vermell i vol explicar l’amor en cadascuna de les seves fases. Espero que rebessiu moltes roses i molts llibres i que estimeu molt!

PD. La fotografia és de la Carla Bertomeu i és preciosa.