Sant Jordi és roig (II)

La lletra petita

Tothom en parla,

si més no, tothom sap que existeix.

Quan la troben però, fan com que no la reconeixen, per no haver-la de llegir i adonar-se que en el fons, tot el que rebem és amb condicions.

La lletra petita m’hauria alertat de tot això, però l’amor és tan de cop i tan d’impuls que jo només el volia viure.


 

Aquesta angoixa, remor que forada, sóc una cala i em pren l’aire l’abisme.

Perquè hi és i el noto i és profund i xucla,
i el cor em batega tan ràpid que em descompto.

El cap es fa fosc, el coll es torna àcid,
la resposta són centenars de preguntes…

I tot és allà, succeint-se i empaitant-se.

El que vull i el que crec.

alive_7_14_by_mylittlebluesky-d94wdvs

Se’ns ha florit tot

 


 

L’enyor és una paret buida.
Recordar-hi els marcs,
veure-hi les ombres i els traços dels pinzells.

Imaginar-hi els colors i que es dilueixin, tornant-se impersonals.

 

Cal estimar-lo també, l’enyor.

 

La foto és de la Carla Bertomeu. Mil gràcies!

Sant Jordi és Roig (I)

Llavor

La poesia és als marges del full
on escric.
Dibuixo branques que s’entrecreuen
i les paraules que són arrel, però també niu.

Niu de mi, del que vull dir-me, perquè em busco i m’excavo
i em prometo llençar tota la merdeta i estimar-me perquè sí,
de bo i de veritat, i bé i sa, i tot.

A mi primer i després potser, a algú altre.


Ara mateix, just aquí
tot el present de tu es fa la guerra i jo et faig l’amor.


D’entre el ritme s’endevina una melodia, m’agafarà el no-se-què aquell
que quan m’agafa,
mira,

tothom ho veu.


 

Crec que (m)’estim(b)o

13043727_10206861880804771_3575157499433807788_n– M’agrada tant la primavera!

– És una estació molt bonica

– Estació és una paraula curiosa

– Molt. És el lloc on va a aturar-se el clima

 


Galtes roges i dir les coses perquè surten de dintre, no pensar-les gaire, pensar-les després
i provar d’entendre-les.
I galtes roges altre cop i dir les coses…

 

Fa just una setmana va ser Sant Jordi, és per això que us ensenyo part de Roig. Un recull que vol ser vermell i vol explicar l’amor en cadascuna de les seves fases. Espero que rebessiu moltes roses i molts llibres i que estimeu molt!

PD. La fotografia és de la Carla Bertomeu i és preciosa.

Endinsa’t

Segonamà avui ha tret el seu primer àlbum i em fa moltíssima il·lusió compartir el poema que encapçala el seu cd i que vol ser la seva introducció. El meu germà és lletrista i cantant del grup i haver escrit això per ell i – en certa mesura- junts, m’ha fet molt feliç.

13094423_1177091465656876_458882586007207692_n

Podeu escoltar el disc a spotify i a youtube

Us el podeu descarregar de manera gratuïta a la seva web:  http://www.segonamagrup.com

De tu i del que fas tu

Em reconec en cada traç i m’agrada veure-m’hi.

 

Sobre el paper aprenc a estimar tot el que em fa ser com sóc

i quan em torno la mirada veig flors creixent-me als braços,

cicatrius a les cames que semblen rius, cremades,

marques de pell que és mapa, i és cada dia, i és ara.

 

Perquè sóc jo que sóc al full i em parlo a mi mateixa de mi.

thumb_IMG_9969_1024

D’aparèixer – il·lustrat

El poema d’acontinuació ja ha estat publicat, però no podia deixar d’ensenyar-vos la il·lustració preciosa de l’Aina Caballeria. Mil gràcies, ja saps que m’encanta! 

unnamed

Ho he vist.
Com les amagaves, les paraules,
t’espantaves només d’imaginar-te pronunciant-les.

Ja sé que ho penses.

Sé què penses.
Sé que són tancades d’entre els versos,
que si els llegeixo molt profundament i sovint, apareixen.

Perquè sempre han estat allà.

Sisme

M’he llevat un pèl

complicada.

No sé per què,

però duc alguna cosa dintre

i no s’atura.

 

És com quan saps que a la tarda,

tens vacuna.

Captura de pantalla 2016-04-05 a les 16.21.28